Igual que surt el sol després d'una nit freda... existeix l'obscuritat per a que puguin existir els somnis!
Manteniu viva la vostra il·lusió!
Els contes -com les novel•les, els poemes, les pel•lícules, etc.- ens porten, efectivament a "una altra banda" diferent de la quotidianitat que ens envolta. També hi podem accedir a través d'altres belles arts -com la música, o la pintura- o amb altres mitjans. I aquí rau en bona part el seu èxit i la seva pervivència, en la capacitat d'evasió. Em demanes "on és" aquesta altra banda, i jo crec que és ben clar que dins nosaltres mateixos. Talment com la lluna, tots tenim una cara oculta, un espai propi on la meravella és possible, on som lliures i creatius, bons i dolents, dolços o venjatius, savis o innocents. En aquesta "altra banda" hi ha tot allò que hem acumulat des del moment que arribàrem en aquest món, més enllà dels records conscients. Hi ha imatges, sensacions, emocions, records... i tot això ens permet bastir una altra realitat -una realitat no per imaginària menys real- que el fil conductor de la narració dibuixa.
Jo crec que tothom hi pot accedir. De fet, d'una manera o altra tots hi accedim. Però també crec que hi ha d'haver una il•lusió i una sensibilitat que faci aquest accés més plaent i enriquidor alhora. Aquesta il•lusió i sensibilitat vol dir arribar a copsar que "escoltar" és més que "sentir" i "llegir" molt més que "desxifrar".