dimecres, 30 de novembre del 2011

Sempre surt el sol



Igual que surt el sol després d'una nit freda... existeix l'obscuritat per a que puguin existir els somnis!

Manteniu viva la vostra il·lusió!

dijous, 10 de novembre del 2011

No tinguis por, somia, desitja, il·lusiona't...




La il·lusió.... aquest sentiment que tots sentim envers aquella cosa especial, aquelles pessigolles per aconseguir un somni desitjat... la il·lusió és molt important en les nostres vides, tothom hauria de tenir una il·lusió, un somni... penso que hem de tenir el valor, i no sentir cap mena de por, quan volem aconseguir allò que ens proposem.  
A vegades, les persones s'amaguen els seus desitjos més íntims, les seves il·lusions més desitjades, només per por del que els demés puguin pensar, no tingueu por, obriu les vostres ales, obriu la vostra ment.... aneu a per totes! perquè només vosaltres ho podeu aconseguir, només vosaltres sou els amos de la vostra vida.

Somieu!! desitgeu!!! il·lusioneu-vos!  Val la pena esforçar-se per a ser feliç :)

dimecres, 9 de novembre del 2011

I si ompli'm aquest món d'il·lusions?




L'alegria d'una il·lusió pot fer motivar els altres, encendre els motors dels cors de les persones per a que lluitin i llueixin les seves il·lusions. Tota l'energia positiva es transmet així doncs també podem demostrar el que sentim i fer públiques les nostres il·lusions. Sempre resulta difícil expressar-se davant de la gent, però hem de saber que fent-ho ens adonem de coses que pensem però que no sabiem que realment les coneixiem.  
Tenim una proposta a fer-vos! Veieu aquest sobre que sembla petit? Té una capacitat més il·limitada que qualsevol butxaca o bagul màgic del món! Dipositeu aquí les vostres il·lusions, ja sigui la foto d'un paisatge d'un lloc que voleu visitar, un text explicant-les, una cançó, un escrit, un poema, un llibre o un vídeo que us faci il·lusió, el que sigui! 


Feu-les saber, difundiu-les, ensenyeu-les, compartiu-les i sobretot il·lusioneu-vos!


D'aquesta manera podreu començar per tenir-les clares i triar el camí que recorrereu per fer-les realitat! No oblideu mai que vosaltres sou els que maneu sobre aquestes i sou els únics que podeu fer-les realitat!   

dimarts, 8 de novembre del 2011

La il·lusió: Un ingredient imprescindible!



Heu tingut mai la sort d'escoltar les històries de la Caterina Contacontes? Ella és,sens dubte, una de les millors narradores de contes que hi ha, i ens enorgullim de presentar-vos-la, per la feina que porta feta, i per la que fará.
Ella aconsegueix que aquella il•lusió que creiem perduda en la infància sorgeixi de dins nostre i ens transporti a una altra banda, a un altre món, a un paratge desconegut, amb personatges peculiars i amb una història preciosa.
Treu els llibres, obre les capses màgiques, obre també els nostres cervells, una mica entabanats per la pressa, i deixa anar en l'aire la suau harmonia de paraules i silencis -beneïts silencis!- de la seva veu i dels seus gestos afables i tendres. Simplement, ens explica un conte.


Si li preguntes a ella a on és aquesta altra banda sabeu què respon?
Els contes -com les novel•les, els poemes, les pel•lícules, etc.- ens porten, efectivament a "una altra banda" diferent de la quotidianitat que ens envolta. També hi podem accedir a través d'altres belles arts -com la música, o la pintura- o amb altres mitjans. I aquí rau en bona part el seu èxit i la seva pervivència, en la capacitat d'evasió. Em demanes "on és" aquesta altra banda, i jo crec que és ben clar que dins nosaltres mateixos. Talment com la lluna, tots tenim una cara oculta, un espai propi on la meravella és possible, on som lliures i creatius, bons i dolents, dolços o venjatius, savis o innocents. En aquesta "altra banda" hi ha tot allò que hem acumulat des del moment que arribàrem en aquest món, més enllà dels records conscients. Hi ha imatges, sensacions, emocions, records... i tot això ens permet bastir una altra realitat -una realitat no per imaginària menys real- que el fil conductor de la narració dibuixa.

Jo crec que tothom hi pot accedir. De fet, d'una manera o altra tots hi accedim. Però també crec que hi ha d'haver una il•lusió i una sensibilitat que faci aquest accés més plaent i enriquidor alhora. Aquesta il•lusió i sensibilitat vol dir arribar a copsar que "escoltar" és més que "sentir" i "llegir" molt més que "desxifrar".

No deixeu de il•lusionar-vos!!






Si voleu conèixer una mica més sobre Caterina Valriu visiteu la seva pàgina: