dimarts, 8 de novembre del 2011

La il·lusió: Un ingredient imprescindible!



Heu tingut mai la sort d'escoltar les històries de la Caterina Contacontes? Ella és,sens dubte, una de les millors narradores de contes que hi ha, i ens enorgullim de presentar-vos-la, per la feina que porta feta, i per la que fará.
Ella aconsegueix que aquella il•lusió que creiem perduda en la infància sorgeixi de dins nostre i ens transporti a una altra banda, a un altre món, a un paratge desconegut, amb personatges peculiars i amb una història preciosa.
Treu els llibres, obre les capses màgiques, obre també els nostres cervells, una mica entabanats per la pressa, i deixa anar en l'aire la suau harmonia de paraules i silencis -beneïts silencis!- de la seva veu i dels seus gestos afables i tendres. Simplement, ens explica un conte.


Si li preguntes a ella a on és aquesta altra banda sabeu què respon?
Els contes -com les novel•les, els poemes, les pel•lícules, etc.- ens porten, efectivament a "una altra banda" diferent de la quotidianitat que ens envolta. També hi podem accedir a través d'altres belles arts -com la música, o la pintura- o amb altres mitjans. I aquí rau en bona part el seu èxit i la seva pervivència, en la capacitat d'evasió. Em demanes "on és" aquesta altra banda, i jo crec que és ben clar que dins nosaltres mateixos. Talment com la lluna, tots tenim una cara oculta, un espai propi on la meravella és possible, on som lliures i creatius, bons i dolents, dolços o venjatius, savis o innocents. En aquesta "altra banda" hi ha tot allò que hem acumulat des del moment que arribàrem en aquest món, més enllà dels records conscients. Hi ha imatges, sensacions, emocions, records... i tot això ens permet bastir una altra realitat -una realitat no per imaginària menys real- que el fil conductor de la narració dibuixa.

Jo crec que tothom hi pot accedir. De fet, d'una manera o altra tots hi accedim. Però també crec que hi ha d'haver una il•lusió i una sensibilitat que faci aquest accés més plaent i enriquidor alhora. Aquesta il•lusió i sensibilitat vol dir arribar a copsar que "escoltar" és més que "sentir" i "llegir" molt més que "desxifrar".

No deixeu de il•lusionar-vos!!






Si voleu conèixer una mica més sobre Caterina Valriu visiteu la seva pàgina:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada