La il·lusió ha de ser lliure de ser la que és, no hem de negar-la, de reprimir-la, d'esborrarla. Hem de lluitar per aconseguir que segueixi el seu transcurs i que ho faci amb força. Ha de brillar més que la llum d'aquest sol que ens il·lumina cada dia, ha de ser un troç de sol, una estrelleta per perseguir, una flor amb mil petals i desitjos per demanar i bufar amb els ulls tancats. I per què amb els ulls tancats? Diuen que les emocions més fortes les sentim amb els ulls tancats; potser és la força de la il·lusió que sentim que fa que se'ns tanquin, potser els hem de tancar per mirar bé dins nostre i saber quines són les nostres il·lusions.
Tanca ben fort els ulls, sent amb molta passió, agafa les teves il·lusions, posa-les a la línia de sortida i fes-les arribar a la meta. Agafis el camí que agafis, caiguis i t'equivoquis, arribarà el dia en el que es faran realitat, sigueu persistents, a per elles!
Un text motivador que després de la teva explicació sobre les il·lusions li dona molt més sentit.
ResponEliminaJa es típic, però continua així que aconsegueixes arribar a la gent.
Bona feina.